I pastùr de màrmo e la maraèa del cél

San Giuseppe falegname raffigurato da George De La Tour

«Té, ’ndóm a sènter. Föra de l’osterìa gh’è amó chel vècio che cönta stórie strane..». «Dài, alura. Dài che ’ndóm ensèma». Rióm là e tröòm - en bànd a la strada, sentàt zó sö n’de ’na préda, có la sò barba lónga e un bastù de postàs - un vècio che ’l parla e ’l parla e ’l parla. El sa vàrda en gìro con dù öcc scür scür, ma el vàrda en nösölöc. «... me sömèa amó de éser là - el tàca a cöntà -. Vègne föra de la stàla a sercà aiùto. Pröe a córer ma le gàmbe le ma sa möf mìa. Férme. Ma sa vàrde ’n g

Registrati gratuitamente

Questo è un articolo GDB+. Accedi o registrati per continuare a leggerlo. È facile e veloce.

Accedi / Registrati